La web i el my space de Josh Haden i el seu grup Spain han publicat les meves fotos del seu concert el passat 1 de novembre a Castelló. Ho podeu veure en aquests enllaços:
http://www.myspace.com/worldofspainjoshhaden.com
jueves, 29 de noviembre de 2007
miércoles, 28 de noviembre de 2007
Foto de Fates Warning a KGB 2007
Fates Warning a KGB de Barcelona, el primer i suposo últim cop que hem pogut veure a aquesta fantástica banda de metall progressiu al nostre païs, i ho dic per la poca gent que es va atrevir a provar la gran qualitat musical d'aquesta banda en directe, tots uns mestres.
lunes, 26 de noviembre de 2007
domingo, 25 de noviembre de 2007
El meu preferit de 2003
Mi recomendación 08:
Opeth "Damnation"
Año de edición 2003
Sello: Music For Nations
Estilo: Rock acústico
Es extraño y poco habitual que un grupo englobado habitualmente en lo que es el death metal progresivo se atrevan a confeccionar un disco totalmente acústico, pero lo que hicieron Opeth con este disco es elevar el sentido de lo acústico a un nivel que solo puede nombrarse de excelente. Opeth acertaron con su riesgo y crearon una obra que ha sido admirada por melómanos poco habituados a los sonidos extremos, “Damnation” es un disco emocional y profundo. La clase de disco que puede ser aceptado por cualquier amante el buen rock, aunque no tenemos que obviar la gran efectividad y competencia que Opeth tienen con su estilo habitual y totalmente personal de sus otros discos.
Joaquim Valls
jueves, 22 de noviembre de 2007
Hermano, Copache i Sativa - 2007 a la sala apolo de Barcelona
John Garcia de Hermano demostrant que la intensitat no s'acaba amb Kyuss. Podreu llegir la meva crònica i més fotos al rockhard del més vinent.
Copache, des de Girona i molt inmersos al seu particular mon.
Sativa, des de Bilbao, un grup diferent de la propostra que vindría més tard, però amb gran qualitat musical.
domingo, 18 de noviembre de 2007
Foto de Yesterday And Today - Barcelona 2007
Dave Meniketti de Yesterday And Today al seu concert a Barcelona el 2007, novament molt emotius.
Sweet Little Sister, des de València amb una invitada, el proper més a la revista rockhard sortirà la meva crònica del concert.viernes, 16 de noviembre de 2007
Comentaris d'algú del concert de Stryper, realment impressionant
Crònica del concert d’Stryper a Barcelona
Archivado en: MCM Concerts — mcristianam @ 8:36
El dimarts 13 de novembre serà una data que difícilment oblidarem els seguidors del rock cristià. La banda més important de la història del rock cristià, Stryper, va actuar a la Sala Apolo de Barcelona.
Stryper es va formar el 1983 i va ser la primera banda cristiana de rock que va aconseguir un gran èxit en l’escena secular durant la segona meitat de la dècada dels anys 80, tal com ho prova l’obtenció d’un disc de platí i dos discos d’or. El 1992 es van separar i el 2003 es van tornar a reunir. Des del primer moment Stryper va mostrar-se obertament com una banda cristiana, amb unes lletres totalment cristianes. De fet el nom de la banda, Stryper, prové del passatge bíblic d’Isaïes 53:5, que diu: En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats. La paraula “llagues” en anglès està traduïda per “stripes”, i aquesta paraula tant serveix per referir-se a les ferides causades per un fuet com a les ratlles (d’aquí també la característica de les ratlles grogues i negres d’Stryper). Aquesta referència escriptural forma part habitualment del logo d’Stryper, i així a totes les portades dels discos apareix aquesta cita.
També s’ha dit que el nom de la banda és un acrònim de Salvation Through Redemption, Yielding Peace, Encouragement, and Righteousness (La salvació a través de la redempció porta la pau, el coratge i la virtut).
Feta aquesta introducció de la importància de la banda, el concert a Barcelona va ser un autèntic èxit. Davant d’una sala gairebé plena, amb unes 1.000 persones, la banda va fer un concert excepcional. Van tocar la majoria dels seus grans clàssics: Sing Alone Song, Makes Me Wanna Sing, More Than A Man, Reach Out, Loud N’ Clear, Soldiers Under Command, To Hell With The Devil o Honestly, un dels moments més estelars del concert amb la fantàstica interpretació de Michael Sweet. També van tocar una cançó del seu darrer disc, Open Your Eyes, però no va tenir la mateixa acollida que els clàssics.
L’audiència, en la seva immensa majoria no cristiana, va estar entregada des del primer moment, cantant totes les cançons i totalment identificada amb la banda. No va faltar tampoc el típic llançament de Bíblies al públic. Tot i no ser un concert cristià, el testimoni que es va donar va ser molt gran. El fet de llançar Bíblies al públic, significa que hi ha persones que mai de la vida acceptarien una Bíblia, però que ara en tenen una i segur que la guardaran durant tota la seva vida. Serà un bon motiu de pregària, demanar al Senyor que posi en els cors d’aquesta gent la curiositat de llegir-la. Un altre fet molt destacable és que la majoria de la gent sap les lletres de les cançons perfectament. Segurament la majoria d’ells no s’han parat mai a pensar en el que diuen aquestes lletres, però també seria un bon motiu de pregària que aquesta gent també tingui curiositat per saber que volen dir aquestes lletres.En un món fosc com és el del rock, Stryper i totes les altres bandes cristianes que hi ha són una llum i la única manera de fer arribar el missatge de l’evangeli a gent que, d’entrada, mai aniria a una església.
Veure mil persones, en la seva majoria no cristianes, cantar enèrgicament frases com: Jesús Rei de Reis / Déu, et seguiré perquè has mort per mi i em vas donar la teva vida per fer-me lliure / Tant se val l’aspecte que tinguem, sempre lloarem el Seu nom / Som els soldats sota el comandament de Déu / El diable mai ha estat la resposta, hi ha un camí millor, etc, és una mostra del poder de Déu i una evidència de que la música pot ser un important instrument per portar el missatge de l’evangeli.
Fa uns 15 anys, una altra de les grans bandes del rock cristià, Petra, van actuar a Barcelona. Ara ha tocat Stryper. Tant de bo no haguem d’esperar 15 anys més a tornar a veure una banda de rock cristià a casa nostra. De ben segur que la fantàstica acollida que va tenir la banda els farà tornar algun dia si el Senyor així ho vol.
Si vau ser al concert podeu deixar els vostres comentaris amb les vostres impressions.
Archivado en: MCM Concerts — mcristianam @ 8:36
El dimarts 13 de novembre serà una data que difícilment oblidarem els seguidors del rock cristià. La banda més important de la història del rock cristià, Stryper, va actuar a la Sala Apolo de Barcelona.
Stryper es va formar el 1983 i va ser la primera banda cristiana de rock que va aconseguir un gran èxit en l’escena secular durant la segona meitat de la dècada dels anys 80, tal com ho prova l’obtenció d’un disc de platí i dos discos d’or. El 1992 es van separar i el 2003 es van tornar a reunir. Des del primer moment Stryper va mostrar-se obertament com una banda cristiana, amb unes lletres totalment cristianes. De fet el nom de la banda, Stryper, prové del passatge bíblic d’Isaïes 53:5, que diu: En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats. La paraula “llagues” en anglès està traduïda per “stripes”, i aquesta paraula tant serveix per referir-se a les ferides causades per un fuet com a les ratlles (d’aquí també la característica de les ratlles grogues i negres d’Stryper). Aquesta referència escriptural forma part habitualment del logo d’Stryper, i així a totes les portades dels discos apareix aquesta cita.
També s’ha dit que el nom de la banda és un acrònim de Salvation Through Redemption, Yielding Peace, Encouragement, and Righteousness (La salvació a través de la redempció porta la pau, el coratge i la virtut).
Feta aquesta introducció de la importància de la banda, el concert a Barcelona va ser un autèntic èxit. Davant d’una sala gairebé plena, amb unes 1.000 persones, la banda va fer un concert excepcional. Van tocar la majoria dels seus grans clàssics: Sing Alone Song, Makes Me Wanna Sing, More Than A Man, Reach Out, Loud N’ Clear, Soldiers Under Command, To Hell With The Devil o Honestly, un dels moments més estelars del concert amb la fantàstica interpretació de Michael Sweet. També van tocar una cançó del seu darrer disc, Open Your Eyes, però no va tenir la mateixa acollida que els clàssics.
L’audiència, en la seva immensa majoria no cristiana, va estar entregada des del primer moment, cantant totes les cançons i totalment identificada amb la banda. No va faltar tampoc el típic llançament de Bíblies al públic. Tot i no ser un concert cristià, el testimoni que es va donar va ser molt gran. El fet de llançar Bíblies al públic, significa que hi ha persones que mai de la vida acceptarien una Bíblia, però que ara en tenen una i segur que la guardaran durant tota la seva vida. Serà un bon motiu de pregària, demanar al Senyor que posi en els cors d’aquesta gent la curiositat de llegir-la. Un altre fet molt destacable és que la majoria de la gent sap les lletres de les cançons perfectament. Segurament la majoria d’ells no s’han parat mai a pensar en el que diuen aquestes lletres, però també seria un bon motiu de pregària que aquesta gent també tingui curiositat per saber que volen dir aquestes lletres.En un món fosc com és el del rock, Stryper i totes les altres bandes cristianes que hi ha són una llum i la única manera de fer arribar el missatge de l’evangeli a gent que, d’entrada, mai aniria a una església.
Veure mil persones, en la seva majoria no cristianes, cantar enèrgicament frases com: Jesús Rei de Reis / Déu, et seguiré perquè has mort per mi i em vas donar la teva vida per fer-me lliure / Tant se val l’aspecte que tinguem, sempre lloarem el Seu nom / Som els soldats sota el comandament de Déu / El diable mai ha estat la resposta, hi ha un camí millor, etc, és una mostra del poder de Déu i una evidència de que la música pot ser un important instrument per portar el missatge de l’evangeli.
Fa uns 15 anys, una altra de les grans bandes del rock cristià, Petra, van actuar a Barcelona. Ara ha tocat Stryper. Tant de bo no haguem d’esperar 15 anys més a tornar a veure una banda de rock cristià a casa nostra. De ben segur que la fantàstica acollida que va tenir la banda els farà tornar algun dia si el Senyor així ho vol.
Si vau ser al concert podeu deixar els vostres comentaris amb les vostres impressions.
jueves, 15 de noviembre de 2007
Skid Row 2007 -al apolo 2 de Barcelona
Scotti Hill, guitarrista de Skid Row al sudorós concert del apolo 2 de Barcelona el passat dia 6 de novembre de 2007. Si voleu llegir la meva crònica sortirà al proper número de rockhard.lunes, 12 de noviembre de 2007
Fotos del concert de Tesla i Chalice al apolo de Barcelona 2007
Tesla van oferir un concert memorable de pur hard rock. Si voleu llegir la crònica d'aquest concert en propers dies ho podreu fer visitant la web de hellawaits:
Chalice, el grup alemany va obrir el concert de Tesla a Barcelona.sábado, 10 de noviembre de 2007
jueves, 8 de noviembre de 2007
Report and photos from Tanned Tin Festival 1Nov. 2007
Acid Mothers TempleThe festival 2007 - only thursday!
See related to a festival Pop in a site like that was a positive element. Power to watch musicians from the comfortable seats of an amphitheater was like viewing a DVD live real, both sound like the situation were really comfortable. But the truth is that there are certain groups that can not and should not be seen in front of a situation of this kind and I am referring especially to The Ex, a group that has been saving the respect it deserves both the band and scarce and faithful followers. But let me start with the issue of Thursday, which is the only one to which I attended, starting with an American group who have gathered after their dissolution denominated Spain, theirs was a fairly hypnotic acoustic blues, very proper and appropriate for the situation.Were really interesting. After Xiu Xiu them off a little experimental feelings of the evening, say their exits tone were the best and received the strongest applause when they say noise is apoderaban palace. The former for its part had already won everything, the worst was undoubtedly the strange situation to enjoy his music and sat with the press by the organization as security personnel not to move from our seats. On the other hand I am not surprised that his short out in September because neither the same band it was going well before such a situation, until Andy and someone from the organization took a hit at least stop being the music and dance of The Ex in the early rows, pity it was after "Theme from Konono" Those last few minutes were sweaty and intense, both for the public and for the band, we just enjoy some 40 minutes to just knew. Having waited such a situation the appearance of Acid Mothers Temple, very few Japanese grating, which offered a powerful and heartbreaking show before a live audience knows little of what heavies that can be at times, a proper end for a long evening filled with somewhat experimental music .
Joaquim Valls
The Ex
Xiu Xiu
Spain
martes, 6 de noviembre de 2007
Fotos del concert de Hamlet i Elecktra el passat 10 de febrer - Sala apolo 2007
Hamlet, com sempre impresionants
Electra al seu concert de Barcelona, telonejant a Hamletdomingo, 4 de noviembre de 2007
Fast Eddie Clarke i properes fotos 2007!
La web oficial de Fast eddie Clarke ( Ex-guitarrista de Motörhead i actual guitarra de Fastway) ha penjat a la seva web unes fotos meves, les podeu veure a la següent adreça:
http://www.fasteddieclarke.com/news.htm
En propers dies posaré fotos del Tanned Tin Festival 2007 i del concert de Tesla!
http://www.fasteddieclarke.com/news.htm
En propers dies posaré fotos del Tanned Tin Festival 2007 i del concert de Tesla!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)