sábado, 19 de mayo de 2007
martes, 15 de mayo de 2007
El meu preferit 2006
Un disc i una banda amb molta força en el metall extrem. Malentesos als seus inicis, sempre incompresos i amb una capacitat immillorable de reinventar-se.
Napalm Death “Smear campaign”
Any d’edició 2006
Segell: Nuclear Blast
Estil: Grindcore
No s’ha de menysprear que Napalm Death editen discos molt sovint, de fet és un dels pocs grups que amb tanta quantitat d’edicions que han tret de les seues ments poden mostrar orgullosos que encara hi ha molta imaginació en el seu món particular; això sí és un disc per gent amb emocions fortes, de lo milloret que s’ha escoltat el 2006, pur grindcore sense adulterar i amb un resultat final exquisit. Aparentment poden resultar soroll sense més ni més, sense dubte darrera d’aquesta muralla de soroll hi ha un rerefons de música amb molt de cor. Jo sempre ho dic aquesta música és plena d’emocions al igual que qualsevol altra, ja que la brutalitat no eximeix grans emocions i en aquest cas es confirma el que dic. En concret, aquest disc és lo milloret que han pogut fer la banda inglesa, cosa que ja pensava quan han tret els seus dos últims treballs, “Enemy of the music business” o “The code is red, long live the code”. Definitivament el seu treball del 2006 “Smear campaign” confirma la bona salut de la música brutal, totalment recomanat per a metallers extrems i gent amb amplies mires musicals. Tota una joia de l’Underground.
Napalm Death “Smear campaign”
Any d’edició 2006
Segell: Nuclear Blast
Estil: Grindcore
No s’ha de menysprear que Napalm Death editen discos molt sovint, de fet és un dels pocs grups que amb tanta quantitat d’edicions que han tret de les seues ments poden mostrar orgullosos que encara hi ha molta imaginació en el seu món particular; això sí és un disc per gent amb emocions fortes, de lo milloret que s’ha escoltat el 2006, pur grindcore sense adulterar i amb un resultat final exquisit. Aparentment poden resultar soroll sense més ni més, sense dubte darrera d’aquesta muralla de soroll hi ha un rerefons de música amb molt de cor. Jo sempre ho dic aquesta música és plena d’emocions al igual que qualsevol altra, ja que la brutalitat no eximeix grans emocions i en aquest cas es confirma el que dic. En concret, aquest disc és lo milloret que han pogut fer la banda inglesa, cosa que ja pensava quan han tret els seus dos últims treballs, “Enemy of the music business” o “The code is red, long live the code”. Definitivament el seu treball del 2006 “Smear campaign” confirma la bona salut de la música brutal, totalment recomanat per a metallers extrems i gent amb amplies mires musicals. Tota una joia de l’Underground.
Joaquim Valls
Fotos concert Napalm Death - València
La meva crònica del concert la podeu veure a la següent adreça:
El meu preferit 1967
En la meua recomanació marxem a l’any 1967, el primer disc de Jimmy Hendrix, un personatge degudament mitificat al qual no obviarem de donar-li les gràcies per ajudar a engegar tot el que vindria després.
Jimmy Hendrix “Are you experienced?”
Jimmy Hendrix “Are you experienced?”
Any d’edició 1967
Segell: Experience hendrix
Estil: Blues rock
És el primer disc del guitarrista de Seatlle, un disc directe i cru de pur blues rock, ple de grans riffs i amb una guitarra incendiaria donant com a resultat un cúmul de cançons clàssiques a hores d’ara. No s’ha d’obviar la seua capacitat de crear un univers molt personal, hem de tenir present que estem a l’any 1967 i no hi ha gaires contrincants que puguin lluitar contra aquest geni de color. La seua actitud totalment Punk va ser trencadora, és clar la seua música era volguda pels hippies de l’època i crec que ell en realitat poques coses tenia en comú amb aquests. La música de Hendrix ha estat més tard ben valorada per tothom que aprecie la bona música, una sort en realitat, perquè malgrat la seua curta trajectòria l’home va trascendir per la seua originalitat i per crear alguna cosa que fins llavors ningú havia investigat. El resultat va ser tota una revolució de la guitarra elèctrica i “Are you experienced?” és una excel.lent mostra de tot això.
Joaquim Valls
Suscribirse a:
Entradas (Atom)